Articles i treballs

Articles i treballs en diaris, revistes i publicacions ordenats per data de publicació


Presentació de llegendes i tradicions de Corts (02/09/2018)

Aquesta vegada l'Àngel Vergés ha fet un recopilatori de llegendes i tradicions que ha anat recollint al llarg dels anys on el protagonistes són gent o llocs del poble de Corts.

Li volem agrair tota aquesta feinada feta altruistament.

Podeu veure la presentació en el següent enllaç.


Resseguint el camí de tornada de l'escola... a la Revista del Consell Comarcal número 83 (01/06/2018)

Hi trobem una petita explicació del recorregut i de totes les singularitats que té.

Podeu veure l'article en el següent enllaç.


El camí de tornada de l'escola a la Revista de Banyoles (01/08/2016)

En Miquel Rustullet fa un interessant article del camí recuperat que va des de la Gorga Blava al Salt Dalmau. A més d'una sèrie de detalls aportats per en Miquel, podeu trobar-hi l'opinió d'alguns veïns del poble, així com algunes fotos molt interessants.

Podeu veure l'article en el següent enllaç.


Reobertura camí del Salt Dalmau a la Gorga Blava de Corts (08/01/2016)

Després de gairebé un any de treballar-hi veïns del poble de Corts, l'Associació de Veïns i els Ajuntaments de Cornellà del Terri i Camós, s'ha reobert l'antic camí que permet, tot resseguint el riu Matamors, anar del Salt Dalmau a la Gorga Blava.

Tots aquells, que us vingui de gust, podeu anar-hi a passejar i segur que es us sorprendran el saltant, les gorgues, les coves, baumes... i tot el que hi veureu. Seguiu durant tot el camí marques grogues.

Per veure la notícia publicada per Banyoles TV cliqueu aquí.

Per veure la notícia publicada al Diari de Girona cliqueu aquí.


Crédito y endeudamiento rural: la circulación del capital judío en la Girona del siglo XIV (1348-1391) (2015)

Aquest document és una tesis doctoral publicada a la universitat de València el 2015.

El nom de Corts surt en 9 pàgines. Hi ha diverses referències de sous, de diner deixat a diversos personatges que vivien a Corts al segle XIV.
Per posar un exemple:
-Pere de Vilar (1376)
-Pere de Canells (sembla que va ser batlle de 1349 a 1369)
-Jaume Julià
-Joan Deuslofeu

20170604_2015_tesis_univeritat_valencia_Crédito y endeudamiento rural la circulación del capital judío en la Girona del siglo XIV.pdf


Presentació del llibre Pujals d'aquí, Pujals d'allà. Històries d'en Joan Oceller. (11/04/2015)

El dia de la festa Major l'Àngel Vergés va presentar el seu llibre i ens va explicar diverses anècdotes del poble que hi queden reflexades.

En aquest enllaç podeu veure la presentació que va fer el dia de la xerrada. 

Presentació llibre Àngel Vergés Pujals d'aquí, Pujals d'allà. Històries d'en Joan Oceller



Recuperació del rentador de can Ballau de Corts (05/10/2014)

En la revista El Pla de l'Estany que edita el Consell Comarcal, en el seu número 77 apareix una article del grup de treball del patrimoni històric de la comarca.

En aquest article es parla de diverses activitats que han realitzat la gent d'aquest grup de treball, composat per gent del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i del Centre Excursionista de Banyoles. En concret la que afecta al nostre poble és la recuperació del rentador de can Ballau, que queda a prop del polígon.

201409_revista_consell_comarcal_grup_treball_red.pdf


Un record per Mossèn Lluís Fluvià (04/04/2011)

El dia 4 d'abril del 2011 va morir mossèn Lluís Fluvià, el que fou mossèn de Corts durant 23 anys.

Aquí trobareu un petit recordatori de la seva vida i una poesia escrita per ell (que era una de les seves aficions).

20110404_mossen_lluis_fluvia_recordatori.pdf


La nit del 6 d'octubre a Cornellà (01/02/2010)

Article aparegut en la Revista les Garrotxes 4, on es relata el que va passar a la revolta de 1934 a Cornellà del Terri amb fragments d'un poema d'en Pedrera de Mata.

En el relat es parla d'un veí del poble de Corts, en Jaume Pey, un mosso de can Pagès, que era un alt càrrec del bàndol roig i que es dedicava a reclutar gent.

20100200_article_nit_6_octubre_1934_cornella_lesgarrotxes4.pdf


La caminada del Roser de Corts i la poalanca de Can Coll (01/06/2009)

En Miquel Rustullet Noguer escriu un article a la revista del Consell Comarcal Pla de l'Estany, on comenta una caminada popular pels voltants de Corts i la utilització d'un estri per regar anomenat poalanca.

20090600_caminada_popular_poalanca_consell_comarcal.pdf


Un llamp malmet el campanar de l'església de Corts (07/02/2009)

El 7 de febrer del 2009 serà un dia que els habitants del poble de Corts recordarem molt de temps. És el dia que dos llamps van impactar al poble de Corts provocant uns desperfectes importants.

20090207_diarigirona.jpg

20090207_puntdiari.jpg


Les celleres medievals (2009)

Article d’Elvis Mallorquí, publicat a la revista de Girona número 254.

En una part del l’article es pot llegir: “Els habitants de Corts, l’any 1103, van posar sota la protecció de l’església de Girona els sagrers que havien construït al cementiri de la nova església de Sant Julià.”

Article revista girona 254 Elvis Mallorquí


Portada Full Parroquial número 4228 (09/11/2008)

L'església de Sant Julià i Santa Basilissa de Corts és portada del full parroquial.

full_parroquia.pdf


Corts per Montserrat Estany i Ramió (15/06/2008)

Una veïna del poble de Corts, la Montserrat Estany i Ramió, escriu un article sobre el poble de Corts en la revista de Cornellà de Terri.

20080615_article_corts_montserrat_estany.pdf


Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV (2007)

Tesis presentada per Elvis Mallorquí Garcia a l’Universitat de Girona el 2007.

Aquí hi trobem també diverses referències al poble de Corts. Compte que en aquest document també hi ha referències a les Corts Catalanes que no s’ha de confondre amb el nostre poble...

Entre altres coses trobem la següent informació:
-Parla de fogatges del poble de Corts que es pagaven en el segle XIV.
-Registre de la dècima eclesiàstica de 1364 on apareix Corts. On hi ha la quantitat que pagava cada clergue en funció del benefici que tenia.
-Hi ha una referència que al 1103 el parroquians de Sant Julià de Corts sota la protecció del Bisbe l’església que ells mateixos van construir i els sagrers (graners) que tenien en propietat al voltant del poble.
-Parla que en el 1204 en Joan de Corts, que era el clergue (prior de la confraria) juntament amb altres clergues de la vall del Terri, van accedir a donar un benefici a l’església de Sant Vicenç de Roca.
-En l’apartat d’almoines en els testaments gironins hi trobem per exemple que la Brunissenda de Pla pagesa de Corts, que el 05/12/1278 va donar una almoina de 50 sous sobre el espelts d’un camp.
...

20170604_2007_Parroquia_societat_rural_Bisbat_Girona_segles_XIII_XIV.pdf


Morir després de la guerra (Març 2006)

En la revista número 51 del Consell Comarcal del Pla de l'Estany es publica un interessant article sobre víctimes de material bèl·lic abandonat a la comarca. En concret es parla d'un esgarrifós esdeveniment que va passar a Corts el febrer del 1939 on dos nens i la seva àvia a can Penya van perdre la vida per l'explosió d'una bomba.

20060300_revista_pla_estany_num_51_morir_despres_guerra.pdf


El sindicat remença de 1448 (2005)

Document escrit per Maria Mercè Homs i Brugarolas. Col·lecció Documents de l’Arxiu Municipal de Girona número 11.

A la pàgina 57 del document trobem que el 20 d’octubre del 1448 hi va haver una reunió convocant a molts dels pobles de l’actual Cornellà. En Narcis Boer i en Guillem Rovira de Corts n’eren testimonis i a més hi van assistir els següents omnes de la parrochia de Corts:
Michael de Canellis
Iacobus Tixador
Narcissus Mir
Michael Pe-lagrin
Genisius Serra
Iulianus Ferrer alias Pla
Anthonius Iulia
Beren-garius Tixador

20170805_2005_SindicatRemenca_1448.pdf 


Catàleg de pergamins del fons de l'Ajuntament de Girona (1144-1862) (2005)

Al catàleg de pergamins de Girona, a la pàgines 509-510 hi ha la descripció d’una venda feta l'11 de novembre del 1328 en el que intervenen gent de la comarca, entre ells: en Ramon Cellera, en Guillem Genis i en Berenguer Bret, tots ells de Corts.

20050000_cataleg_pergamins_fons_ajuntament_girona_1144_1862.pdf


Un cens de 1598 desconegut del bisbat de Girona (2000)

Publicat per Josep Clarà Universitat de Girona a Quaderns de la Selva.

A la pàgina 10 d’aquest document veiem que Corts apareix en el cens amb 24 cases, alguna més que les que tenia Cornellà en aquell moment.

20170604_2000_cens_desconegut_bisbat_1598.pdf


Música tradicional a Corts a la festa major de 1997 (05/04/1997)

El grup Clau de Lluna va obrir la VI Primavera de Música Tradicional al Pla de l'Estany, segons veiem en la referència del Punt Diari del divendres 4 d'abril de 1997.

19970405_puntdiari_musica_tradicional.pdf 


Els habitants del Pla de l'Estany segons un maridatge de l'any 1491. Ventura Castellvell (1995)

En aquests documents es parla de maridatges i fogatges que eren impostos que es pagaven a l'edat mitjana. 

Corts surt mencionat en els fogatges pagats al 1497. En concret es parla de què en el poble es pagaven 19 focs laics (suposem que es corresponen a 19 cases)  i 5 focs religiosos (en el document s'informa que a més del capellà de Corts, en aquests cinc s'inclouen els mossens de Sords, Pujals dels Pagesos, Borgonyà i un altre poble) .

En el cas dels maridatges  del 1491, els impostos que es pagaven a Corts estan inclosos en els de Cornellà del Terri i no se'n disposa d'informació.

Veure les pàgines 4, 5 i 27.

Podeu veure el document en el següent enllaç.


La festa major de 1994 al Punt Diari (11/04/1994)

Veiem una imatge de la ballada de sardanes de la festa major del Roser de Corts, amb una petita descripció de com sol ser la festa del poble.

19940411_puntdiari_festa_major.pdf


Onomàstica i malnomenació recollida pels veterinaris A.Bramon i E.Bramon. Banyoles 1936-1979 (22/10/1993)

En aquest document que adjuntem de la Rosa Lluch Bramon i la Dolors Bramon podem veure uns llistats de clients del Pla de l'Estany dels veterinaris Albert Bramon i Esteve Bramon.

En concret els veterinaris s'organitzaven amb llibretes de treball i agrupaven els seus clients per pobles. De cada client moltes vegades en tenim un motiu o nom de la casa, cosa que ens ha semblat interessant.

En el cas del poble de Corts apareix una llista de veïns que es va començar el 1936 i una altre que es fer a partir del 1963 (veure pàgines 249 i 250).

Podeu veure el document en el següent enllaç.


L’ensagrerament: L’adveniment de les sagreres feudals (1988)

Article de Ramon Martí publicat a la revista Faventia. Pàgines 153 a 182.

En aquest article, a més de l’explicació de què és una sagrera, trobem diverses referències a l’església i a la sagrera del poble.

Algunes daten del 1039 on s’esmenta la sagrera de Sant Julià de Corts, d’altres parlen com en el 1103 els parroquians havien acabat de construir l’església...

La sagrera de Corts és de les primeres que hi ha documentades a Catalunya, si hem de fer cas d’aquest article.

També hi podem veure un croquis de la sagrera de Sant Julià de Corts on es reconeix perfectament el poble de Corts.

Article d'en Ramon Martí Faventia


Dibuix de can Pardoi fet en Tagu Franch (22/11/1959)

Dibuix de la casa de can Pardoi fet per en Santiago Franch el 22 de novembre de 1959.

En Tagu es va encarregar durant molt de temps d'organitzar la calvacada de reis de Corts, que es feia amb cavalls i començava a can Paturris i acabada a can Pardoi.

Dibuix Tagu Franch can Pardoi


Poesia sobre Corts al full parroquial número 209 (27/11/1952)

La Maria Cardona i Codina fa una poesia que dedica a "la bona gent del poble de Corts", en un full parroquial del 1954.

Aquesta poesia data del 27 de novembre de 1952 i també en posem una versió manuscrita.

La Maria Cardona era família directa de Mossèn de Corts en aquell moment, Josep Maria Cardona, que era natural de Calella de la Costa.

1954_poesia_maria_cardona_full_parroquial.pdf

19521127_poema_corts_maria_cardona_manuscrit.pdf


Un tornado a Corts (12/04/1934)

Durant la primera quinzena de l'abril de 1934 hi va haver un tornado a la zona del Matamors, des de can Reperada, fins a can Carxofa. Els avis del poble ens ho han explicat.

De tot això en va fer ressó La Vanguardia en un article.

Adjuntem dues instantànies que deixen palesos els efectes del tornado.

 

Tornado Corts 1934 - can Reparada

Tornado Corts 1934 - can Carxofa



Censo de Cataluña (publicat a Barcelona el 1856)

Al Censo de Cataluña de l'època de Pere el Ceremoniós, fet el 1359 surten (suposem) tots els fochs Catalunya.

Podem trobar referències a Corts en les següents pàgines.

pàg 99 : Fochs de cavallers a Corts : 1
pàg 105: Fochs reials a Corts: 6
pàg 114: Fochs  d’escleya a  Corts: 19
 
De l'actual municipi de Cornellà és el poble que té més focs...

18560000_CENSO_DE_CATALUÑA_epoca_Pere_Cerimonios.pdf

Goigs del Roser de Corts (no coneixem data de publicació)

Sembla que és una tradició bastant antiga, cantar-los com a mínim el dia de la Festa Major.

Sabem que en altres pobles se'n canten de semblants.

A continuació en podeu veure la lletra: goigs_roser_corts.pdf 

Si en voleu sentir la versió cantada, podeu descarregar-vos el següent àudio.

Els cantaires són la gent de can Pagès en una improvisada cantada que fan cada any durant el dinar de festa Major.


La població del Bisbat de Girona a finals de l’Antic Règim (no coneixem data de publicació)

Miquel Planas i Antoni Simon.
Universitat Autònoma de Barcelona.

A la pàgina 27 hi ha un cens per edats del poble de Corts. Es correspon a la primera meitat del segle XIX.

20170604_cens_bisbat_1a_meitat_segleXIX.pdf


El fogatjament general de Catalunya de 1378 (no coneixem data de publicació)

Apareix Corts en la primera pàgina escanejada. Els focs eren uns impostos que es pagaven per casa habitada.

Allà es comenta que Corts en té 26, més que cap altres poble de la Vall del Terri. En concret els focs eren del següent tipus:
- 6 reials
- 1 noble
- 19 eclesiàtics

20170521_EL FOGATJAMENT GENERAL DE CATALUNYA DE 1378.pdf


SOBRE LA REORGANIZACIÓN DEL SEÑORÍO RURAL Y LA FIGURA DEL BAIULUS EN LA CATALUNYA DEL NORESTE DE LOS SIGLOS XII Y XIII (no coneixem data de publicació)

Document escrit per VÍCTOR FARÍAS ZURITA de la Universitat Pompen Fabra

En la pàgina 9 d’aquest document es parla de la figura dels baiulus (paraula de la qual deriva batlle), en concret fa esment a carta de 1204 on es deia que Deodat de Terradís era el baiulus de Corts (tambe ho era de Mata, de Borgonyà, de Sords i de Pujals dels Cavallers).

20170814_XXXX_baiulus_segle_XII_XIII.pdf


DIVERSOS EN ARXIU DIOCESÀ 

En l’Arxiu Diocesà també podem trobar documentació del poble de Corts.

Sembla que tenen un apartat on es transcriuen documents antics.

Són transcripcions d’alguns fets en concret, a vegades molt curtes on podem veure gent o indrets del poble de Corts.

Adjuntem alguna referència que hem trobat, però sembla que hi ha molta feina a fer...
20170816_1301_1425_diversos_bisbat.pdf
20170816_1318_1320_diversos_bisbat.pdf